PACO MÁRQUEZ CARVAJAL
Amb sis anys, tot jugant, dirigeix,
interpreta i escriu la seva primera Trilogia, l’Estatua d’Or. Una comèdia d’slapstics i gags, coproduïda i
interpretada pels companys de Primer curs. Tot i l’èxit de públic, es
representa un cop. Fet que no el fa defallir i torna a l’escenari com a
Llucifer. Allà és quan li pica el cuquet del teatre, o mosquit, o tàbac, o
abella o l’insecte que fos. En tres Nadals passa de portar cues i banyes a
portar espardenya, faixa, barretina i sarró. A fer riure a tothom durant cinc
Tions, Sant Esteves i Reis, fent de Rovelló. Ara ja no és un mosquit, li pica
la serp sencera, i el deixa tonto per aquest joc...
Deixa la carrera de Dret i Filologia
Hispànica per la Direcció i la Dramatúrgia. Tot i tonto, estudia cinc anys a
l’Institut del Teatre, amb altres tontos com ell però que ja porten més anys
jugant i podent fer i dir grans tonteries : Jaume Melendres, Jaume Mascaró,
Jordi Coca, Joan Abellán, Xavier Albertí, Sergi Belbel, José Sanchís
Sinisterra, Enzo Corman i realitza les pràctiques més tontes amb Albert
Boadella a la Torna de la Torna, on
descobreix la màscara i el joc de creació que fonamenten Avui és gairebé mai...
Ah! Per cert, ha viscut tres anys i
mig a Mèxic on diu que ha treballat a la tele....i que aquest any acaba la carrera.
ROGER SIMEON
Tot va començar amb les classes de
matemàtiques, quan es va veure incapaç de desvetllar les X (i ja no diguem les
Y o les Z) de les funcions més rudimentàries. Si hagués sapigut dibuixar,
potser hauria omplert les vores dels llibres de ninots i gargots. En canvi, va
començar a escriure.
Que alguns jurats de dubtós criteri
li concedissin premis pels seus contes agreujà el problema i les classes de
matemàtiques ja no foren suficients. Per sort, també hi havia física, medi o
història que no entenia. I més tard lògica, filosofia política, antropologia…
Un dia, cansat d’afegir complicades
descripcions als seus textos, va decidir abandonar la narració i concentrar-se,
en comptes, en el diàleg. Les males veus diuen que ho va fer perquè tampoc no
sabia descriure, perquè els anys d’exili escocès havien congelat les poques
neurones que tenia. Fos com fos, iniciava una nova manera d’escriure. Nova per
a ell, clar, perquè pels demés ja era més que coneguda i batejada des de feina
molts anys com a teatre.
En aquest punt és on el trobem ara:
jugant amb les paraules, les idees, les persones i les relacions, ja sigui des
del seu escriptori o des de la quietud del pati de butaques buit.
I clar, com que una vegada més jurats
de poc criteri han decidit donar-li premis en aquesta nova faceta, qui li diu
ara a aquest home que pari d’escriure?
EFRAIN ANGLÈS GENÉ
Neix a Tàrrega l’any 1983. Un dia la
seva mare buscant fortuna es va fer tirar les cartes. La vident va dir-li que
al seu fill li agradaria el món del maquillatge i el vestuari.
- Serà un desviat?
- No! senyora li
agradarà lo teatre
- Ah!, així serà
comediant?
- Si! Actor
Van passar els anys i aquest jove va
deixar els estudis de batxillerat artístic per posar-se a treballar. Els astres però, no l’abandonen: Xavier Guix, Joan Font, Robert Gobern,
Gemma Beltran, Toti Toronell, Felillo Sànchez, Claret Papiol, Isabel Cabós,
Isaac Morera , Xavier Calderer, Oriol Grau, Jaume Belló, Iolanda Mañà, Pere
Olivé, Sergi Molina ... el guien pel seu destí de comediant.
Marxa d'expedició amb Pallassos sense
Fronteres amb Pep Callau i els Pepsicolen
a Bòsnia. Treballa amb La Trup, La
Cremallera, Teatre Rossinyol, Gog i Magog, Shiva Dance, Absinthe Produccions,
Teatre Estreiatro. Fa una col·laboració a l'obra La Revelación de Leo Bassi.
Al 2012 presenta el monòleg de
creació pròpia Tengo Miedo dirigit
per Jaume Belló. I estrena l’espectacle Ferro
Colat a la 32ª Fira de teatre al carrer de Tàrrega amb la companyia Amebeu Teatre dirigit per Josep Rodri
amb gran èxit de públic i de crítica.
Acaba de rodar el capítol especial de
Rotten Rain que serà segurament,
sense cap mena de dubte una revolució televisiva del nostre país.
I tot això perquè un dia es van
alinear els planetes? Qui ho sap!
RAQUEL CROS I SOLER
Neix a Martorell o a Barcelona,
segons qui en doni testimoni. Néta d’una corista del paral·lel,de més alcohol
que no pas fortuna. Ja de ben petita dóna mostres de grans dots artístiques,
però una educació castrant li impedeix desenvolupar-se plenament. S’oblida del
ballet i canvia el tutú per una pilota de futbol.
Crescudeta, practica el teatre i la
dansa mentre fa veure que estudia filologia alemanya. Per coherència amb els
estudis, marxa a Alemanya fins que n’és expulsada quan ja ha absorbit tot allò
que allà li podien oferir.
Comença un doctorat –Lingüística i
comunicació- que evidentment no acaba perquè a l’altra banda del toll l’esperen
amb els braços oberts. A Argentina hi aprèn teatre, a Mèxic el practica i de
tornada a aquí intenten fer-li oblidar, tot i que encara fa una obra en un
festival de renom.
És quan, per casualitat, un dia amarg
el trapezi voleia per sobre seu i ella s’hi agafa amb totes les seves forces:
encara hi segueix penjada, i només en baixa per reinterpretar la vida amb
màscares, titelles, pallassades, zingàries i d’altres somnis.
MONTSE GIL CASANOVAS
S’inicia en el mon del teatre musical
als 18 anys amb la companyia Crac el gag
amb la obra El violinista sobre el tejado
de gira per Espanya.
Durant els 12 anys següents s’allunya
del mon artístic i decideix adquirir coneixements de la vida pràctica,
treballant com a comercial i delineant. Una veu interior la fa tornar a
l’escenari per trobar-se a si mateixa. Comença amb el grup de teatre de
Vallgorguina. Es forma amb els cursos de creació teatral impartits per Anna
Capacés i no para d’apendre en tallers de moviment, presència escènica i
irradiació de l’actor, màscara neutra, comèdia de l’art, mim i pantomima…
A la seva trajectòria cal sumar-hi
obres de teatre amb la companyia Lapocafarina
Produccions i accions performatives amb la companyia Milan Caminart Group, figuracions per pel·lícules com Rec 3 dirigida per Paco Plaza i Tengo ganas de ti de Fernando González
Molina; així com interpretacions de monòlegs en llengua de signes i traduccions
pel grup musical Liannallull.
XAVI VELAZQUEZ I GARRIGA
Nascut a Barcelona. De ben petit
sempre interessat en el teatre,el cinema i la música. Ja a l’escola sempre es
pren amb més ganes i il·lusió les activitats culturals que les assignatures
d’aula. Forma part de la coral de la Sagrada Família.
Després d’un parell d’intents
d’estudiar a la Universitat, Filologia Catalana i Magisteri, decideix estudiar
interpretació a l’Estudi Nancy Tuñon, motivat per la freqüent intervenció en
diversos curtmetratges en companyia de la colla d’amics, algun videoclip de
bandes de rock emergents i treballs d’escola d’estudiants de Cinema del CECC i
ESCAC. Però un desafortunat accident de moto el fa desistir i dedicar-se a la
mecànica.
Després d’uns anys i totalment
recuperat, sent la crida de tornar a reprendre la vocació d’actor i es torna a
inscriure a l’estudi Nancy Tuñon - Jordi Oliver per formar-se com a actor.
Després de 4 anys de formació ha intervingut en la sèrie Els abans de Déu i la pel·lícula Et dec una nit de divendres i en molts curtmetratges d’alumnes de
l’ESCAC, Blanquerna, CECC. És el cantant solista del grup de rock The Incorregibles Blues Band.
